L’avanç de la civilització humana i del progrés de la societat està intrínsecament relacionat amb l’ús de materials metàl·lics. Després de l'edat de la pedra, l'edat del bronze i l'edat del ferro es van definir mitjançant la utilització de metalls. En temps contemporanis, una àmplia gamma de materials metàl·lics constitueix un fonament crític per al desenvolupament de la societat humana.
Els metalls tenen diversos tipus, cadascun dels quals té característiques diferents. Tot i que alguns metalls es noten per la seva duresa, altres excel·len en durabilitat o conductivitat elèctrica. En aquesta publicació al bloc, explorarem les propietats úniques de diferents metalls i les seves aplicacions. Ens aprofundirem en aliatges comuns i descobrirem el que els diferencia. Per tant, si voleu obtenir més informació sobre el fascinant món del metall, estigueu atents!
Els metalls ferrosos, que abasten tot, des de ferro pur fins a aliatges complexos com l’acer inoxidable, són vitals al nostre món. Ofereixen una gamma de propietats com la duresa, la resistència a la tracció i la resistència a la corrosió que els fan adequats per a aplicacions diverses en la fabricació industrial i més enllà. Amb els seus diversos tipus, cada tipus de metall ferrós aporta alguna cosa única a la taula, cosa que els fa indispensable a la indústria moderna.
El ferro pur és un element fonamental en la fabricació industrial. És un actor clau per crear diversos aliatges metàl·lics. Això és el que ho fa especial:
MALLEABILITAT: El ferro pur és força suau i fàcil de donar forma.
Propietats magnètiques: és naturalment magnètic, cosa que és essencial en les aplicacions elèctriques.
El ferro colat és un aliatge de ferro amb una barreja de carboni, silici i petites quantitats d’altres elements com el manganès, el sofre i el fòsfor.
Durabilitat: és conegut per la seva excel·lent durabilitat i resistència al desgast.
Aplicacions: la trobareu a la cuina, a les peces d'automòbils i a la maquinària.
El carboni d’acer és una barreja de ferro i carboni, amb varietats com l’acer baix, mitjà i alt en carboni. Cada tipus té el seu ús únic.
Acer alt en carboni: conegut per la seva duresa i força, utilitzada en eines i fulles.
Acer baix en carboni: més dúctil i utilitzat en aplicacions estructurals a causa del seu dur
L’acer inoxidable és un aliatge conegut per la seva resistència a la corrosió. És una barreja de ferro, carboni i crom.
No corrosiu: no s’oxida fàcilment, és per això que és popular en els estris de cuina i els equips mèdics.
Versatilitat: usat en tot, des de cobertors fins a marcs de gratacels.
El ferro forjat és un aliatge de ferro amb una concentració de carboni molt baixa. És conegut per ser fort però dúctil.
Ús històric: una vegada el metall principal per a ferrers. Avui es veu en articles decoratius com tanques i portes.
Força: la seva estructura fibrosa li proporciona una combinació única de força i formabilitat.
Els metalls ferrosos com el crom i el manganès tenen un paper crucial en la creació de diversos aliatges d’acer.
Chromium: afegeix duresa i resistència a la corrosió a l’acer.
Manganès: millora la resistència i la resistència al desgast de l’acer.
Els metalls no ferrosos tenen un paper crucial en diverses indústries a causa de les seves propietats úniques com la resistència a la corrosió, la conductivitat elèctrica i la naturalesa lleugera. Des de la indústria aeroespacial fins a les aplicacions tecnològiques modernes, aquests metalls contribueixen significativament als avenços en la fabricació industrial i la vida quotidiana.
L’alumini és un metall platejat , conegut per formar part del grup de bor amb un nombre atòmic de 13. És famós per ser lleuger però fort.
Alta conductivitat tèrmica: ideal per a aplicacions on la transferència de calor és clau, com en els radiadors i els estris de cuina.
Ús industrial: l'alumini s'utilitza àmpliament en la indústria aeroespacial a causa de la seva relació força-pes.
El níquel, un metall natural, maleable i resistent a la corrosió, es troba sovint en aliatges.
Aplicacions diverses: des de la producció d’acer inoxidable fins a les bateries de moneda i recarregables.
Resistència a la corrosió: la fa valuosa en entorns durs com els equips espacials i profunds.
El coure és un metall de transició amb una excel·lent conductivitat elèctrica. És maleable i dúctil.
Conductivitat elèctrica: clau per al cablejat i components elèctrics.
Sistemes de fontaneria i calefacció: les propietats tèrmiques del coure la fan ideal per a aquestes aplicacions.
El llautó i el bronze són importants metalls vermells no ferrosos, essent aliatges de coure i zinc o estany, respectivament.
Característiques mecàniques i elèctriques: el llautó s’utilitza en instruments musicals i articles decoratius, mentre que el bronze s’afavoreix per la seva resistència al desgast en coixinets i escultures.
Importància històrica: el bronze va tenir un paper crucial en la nostra metal·lúrgia primerenca, donant lloc a l’època del bronze.
El zinc és conegut per les seves propietats resistents a la corrosió, especialment en l’acer galvanitzant.
Galvanització: protegeix l’acer de l’oxidació, estenent la seva vida en aplicacions a l’aire lliure.
Aliatges de zinc: usats en la fosa per a components de precisió a les indústries de l’automoció i l’electrònica.
Els metalls preciosos com l’or, la plata i el platí tenen un paper crucial més enllà dels seus usos tradicionals en joieria i moneda. Les seves propietats úniques, incloses la resistència a la corrosió, la conductivitat elèctrica i l’atractiu estètic, els converteixen en indispensables en indústries que van des de l’electrònica i la medicina fins a la fabricació d’automòbils. Aquests metalls no són només símbols de riquesa; Són components vitals per avançar en la tecnologia i millorar la nostra qualitat de vida.
Els metalls preciosos són coneguts per la seva raresa, bellesa i valor econòmic. Les característiques clau inclouen:
Resistència a la corrosió: no es corroeixen ni s’oxiden fàcilment.
High Luster: Aquests metalls tenen una brillantor única i natural.
MALLEABILITAT I DUCTILITAT: Es poden donar forma i estirar fàcilment.
Or: un metall groc ric i brillant, conegut per la seva resistència a la corrosió i atractiu estètic. Sovint s’utilitza en joies i com a estàndard per a la moneda.
Puresa: mesurada en karats, amb 24 karats sent or pur.
Silver: reconegut per la seva brillant lluentor blanca i alta conductivitat elèctrica. No és només per a joies; És crucial també en circuits elèctrics.
Ús industrial: la plata s’utilitza en plaques solars, bateries i electrònica.
Platinum: un metall no reactiu amb una resistència a la corrosió extraordinària. És dens i té un punt de fusió elevat.
Aplicacions: usades en convertidors catalítics, electrònica i joieria.
Els metalls preciosos no són només per espectacles; Tenen usos pràctics en diverses indústries.
Electrònica: l’or i la plata són claus per fer components electrònics fiables i eficients.
Medicina: la plata té propietats antibacterianes, cosa que la fa valuosa en equips mèdics.
Automoció: el platí és crucial en la fabricació de convertidors catalítics per reduir les emissions.
Els metalls especialitzats com el plom, el cobalt, la llauna, el titani, el tungstè, el paladi, l’urani i el bismut tenen papers específics, sovint crítics en diverses aplicacions industrials. Les seves propietats úniques, que van des de la resistència a la corrosió fins als punts de fusió elevats, les fan indispensables en camps com aeroespacial, energia i tecnologia. Aquests metalls no són només una part de l’ampli espectre d’elements metàl·lics; Són vitals per a l’avanç i la funcionalitat de la indústria moderna.
El plom és un metall pesat conegut per la seva alta densitat i suavitat. Té un punt de fusió baix, cosa que facilita el seu treball.
Usos: utilitzats habitualment en bateries, calçada per cable i blindatge de radiació.
Preocupació per a la salut: el plom és tòxic. El seu ús és ara limitat, sobretot en articles domèstics, per prevenir els riscos per a la salut.
Cobalt és un metall de transició que té un paper vital en les indústries modernes. És conegut per la seva força a temperatures elevades.
Aplicacions: utilitzades en motors de reacció, turbines de gas i en la producció d’imants forts i permanents.
Aliatges: Forma aliatges amb resistència a alta temperatura, cosa que el fa perfecte per tallar eines i peces d’avions.
● TIN: un metall resistent a la corrosió que s’utilitza sovint per recobrir altres metalls com l’acer per evitar l’oxidació.
● Titanium: conegut per ser lleuger, de gran resistència i de baixa corrosió. S'utilitza en components aeroespacials, dispositius mèdics i equips esportius.
● Tungstè: amb el punt de fusió més alt de tots els metalls, és essencial en la elaboració de metalls, la mineria i com a carbur de tungstè en bits de perforació.
● Palladium: aquest metall car s'utilitza principalment en dispositius de control de la contaminació com els convertidors catalítics i en diversos electrònics.
● Urani: un metall pesat utilitzat com a combustible nuclear a les centrals nuclears. És clau per produir energia nuclear.
● Bismut: conegut per ser dur, trencadís i brillant. S'utilitza en alarmes d'incendi, fusibles elèctrics i aliatges de fusió de baixa.
Els metalls lleugers com el titani, l’alumini i el magnesi són coneguts per la seva baixa densitat i la seva elevada proporció de força a pes.
Titani: ofereix una gran resistència i resistència a la corrosió. És tan fort com l’acer, però molt més lleuger.
Alumini: famós per la seva conductivitat lleugera i tèrmica. És fàcil treballar i reciclar.
Magnesi: el metall estructural més lleuger, utilitzat en aliatges per fer les coses més lleugeres sense perdre força.
Els metalls pesants com el plom, l’urani i el tungstè tenen altes densitats i propietats úniques.
Plom: conegut per la seva densitat i suavitat. S'utilitza en bateries i blindatge de radiació, però té problemes de salut.
Urani: un metall pesat dens i utilitzat principalment com a combustible nuclear.
Tungstè: té el punt de fusió més alt de tots els metalls, essencial en aplicacions que requereixen una gran resistència a la calor.
Tant els metalls lleugers com els pesants tenen els seus usos únics en diverses indústries.
Aeroespacial: el titani i l’alumini s’utilitzen àmpliament a causa de la seva força i lleuger.
Electrònica: l’alumini s’utilitza en dispositius electrònics per a la seva conductivitat i la seva naturalesa lleugera.
Energia: l’urani és clau en les centrals nuclears.
Mèdic: el plom s’utilitza en la protecció contra la radiació en sales de raigs X i durant la radioteràpia.
El contrast entre els metalls lleugers i els pesants posa de manifest la diversitat del món dels metalls. Els metalls lleugers com el titani, l’alumini i el magnesi són molt apreciats pel seu baix pes i la seva alta força, cosa que els fa ideals per a l’aeroespacial i l’electrònica. D'altra banda, els metalls pesants com el plom, l'urani i el tungstè tenen usos especialitzats en producció d'energia i aplicacions mèdiques per la seva densitat i propietats úniques. Comprendre aquestes diferències és crucial en la fabricació industrial i el desenvolupament de noves tecnologies.
Els metaloides tenen un paper crític en la reducció del buit entre metalls i no metalls. Les seves propietats distintives, com la conductivitat elèctrica variable i les característiques físiques, les fan indispensables en diversos camps, particularment en la fabricació i la tecnologia industrials. Des del silici dels nostres telèfons intel·ligents fins al germani en fibra òptica, els metaloides es troben al cor de moltes tecnologies d’avantguarda. No són només una altra categoria d’elements; Són crucials per avançar en les nostres capacitats tecnològiques i millorar el rendiment de molts productes comuns.
Els metaloides són elements amb propietats entre metalls i no metalls. Són únics perquè poden actuar com a qualsevol, segons les condicions. Els metaloides inclouen:
Propietats físiques: sovint brillants com metalls, però trencadís com els no metalls.
Conductivitat elèctrica: la seva capacitat de conduir electricitat pot variar molt.
● Germanium: s'utilitza en semiconductors. El germani pot conduir electricitat, però no tan bé com metalls.
● Antimoni: conegut per la seva duresa i força quan s’alien. S'utilitza en bateries, metalls de baixa fricció i cable.
● Poloni: altament radioactiu i utilitzat en petites quantitats en dispositius com els raspalls antiestàtics.
Els metaloides han trobat el seu camí en moltes tecnologies modernes per les seves propietats úniques.
Semiconductors: tant el germani com el silici (un altre metaloide) són claus per fer xips informàtics i cèl·lules solars.
Medicina: Alguns metaloides s’utilitzen en tractaments mèdics i diagnòstics.
Aliatges: Afegir metaloides com l’antimoni als metalls pot millorar la seva força i la seva resistència a la corrosió.
Els metalls radioactius són elements que emeten radiacions a mesura que es trenquen. Aquest procés es coneix com a decadència radioactiva. Aquests metalls inclouen:
Urani: molt utilitzat en centrals nuclears.
Plutoni: un subproducte de reactors nuclears, utilitzat en alguns tipus d’armes nuclears.
Radi: un cop utilitzat en pintures brillants a les fosques.
La manipulació de metalls radioactius requereix mesures estrictes de seguretat a causa dels seus riscos per a la salut.
Exposició a la radiació: pot causar greus problemes de salut, inclòs el càncer.
Mesures de seguretat: els guants i els contenidors folrats de plom, i el temps de limitació d’exposició són crucials.
Disposició: els metalls radioactius han de ser eliminats amb cura per evitar la contaminació ambiental.
Malgrat els seus riscos, els metalls radioactius tenen usos importants en diversos camps.
Producció d’energia: l’urani és clau en la generació d’energia nuclear, proporcionant una font d’energia important.
Aplicacions mèdiques: utilitzades en determinats tipus de tractaments contra el càncer i tècniques d’imatge mèdica.
Els metalls radioactius com l’urani, el plutoni i el radi, tot i que perillosos, tenen un paper important en el nostre món, especialment en la producció d’energia i l’àmbit mèdic. La seva capacitat d’alliberament d’energia mitjançant la desintegració radioactiva s’adhereix a les centrals nuclears, proporcionant una potent font d’energia. En medicina, l’ús de radiació controlat amb cura d’aquests metalls ofereix avantatges en el tractament i el diagnòstic de malalties. Manejar aquests metalls, però, requereix protocols de seguretat estrictes per protegir la salut i el medi ambient.
Metalls com l’alumini, el coure, el ferro i l’acer són fonamentals en la nostra vida diària, cadascun dels quals té propietats úniques que els fan adequats per a diverses aplicacions. Des de l’alumini lleuger dels avions fins a l’acer inoxidable resistent a la corrosió en els estris de cuina, aquests metalls són essencials en la fabricació industrial i més enllà. Metalls de nínxol com el cobalt, el titani i el tungstè, tot i que s’utilitzen menys freqüentment, tenen un paper crucial en aplicacions especialitzades per les seves característiques específiques. Comprendre les propietats i els usos d’aquests metalls és clau per apreciar la seva importància en el nostre món modern.
L’alumini és un metall platejat, reconegut per la seva naturalesa lleugera i una excel·lent conductivitat tèrmica.
Aplicacions: àmpliament utilitzada en la fabricació d’avions, envasos i construcció.
CARACTERÍSTIQUES: No és magnètic, no parlant i es pot reciclar sense pèrdua de propietats.
El coure és un metall versàtil conegut per la seva ductilitat i la seva conductivitat elèctrica.
Brass: un aliatge de coure i zinc, conegut per la seva resistència a la corrosió i les propietats acústiques.
Bronze: un aliatge principalment de coure i llauna, usat per a la seva força i resistència a la corrosió.
El ferro s’utilitza de diverses formes, cadascuna amb propietats diferents.
Ferro forjat: amb una baixa concentració de carboni, és maleable i dur, perfecte per a la planxa decorativa.
Fas de ferro: conegut per la seva durabilitat, s’utilitza en cuina i maquinària de gran resistència.
Ferro de porc: la forma bàsica de ferro utilitzada en aplicacions industrials i com a matèria primera per a un refinament posterior.
L’acer, un aliatge de ferro i carboni, inclou diversos tipus.
Acer a l’eina: conté additius com Tungsten i Cobalt, coneguts per la seva duresa i resistència a l’abrasió.
Acer alt en carboni: caracteritzat per la seva força i utilitzat en eines de tall i fulles.
Acer inoxidable: notat per la seva resistència a la corrosió, que el fa ideal per a estris de cuina i instruments mèdics.
Aquests metalls s’utilitzen per a aplicacions específiques per les seves propietats úniques.
Cobalt: usat en aliatges d’alta resistència, imants permanents i en l’àmbit mèdic.
Titani: conegut per la seva força, baixa densitat i resistència a la corrosió, utilitzada en implants aeroespacials i mèdics.
Tungsten: té el punt de fusió més alt de tots els metalls, utilitzats en filaments de bombetes i eines de tall.
Diferents metalls compten amb diverses propietats, des de la força i la duresa de l’acer d’eines fins a la ductilitat del coure. Aquestes característiques determinen la seva idoneïtat per a diverses aplicacions en la fabricació industrial i més enllà. Comprendre aquestes propietats és crucial a l’hora de seleccionar el metall adequat per a una aplicació específica, ja sigui per construir un edifici, cablejar una casa o fabricar un avió. Cada metall, amb la seva barreja única de propietats mecàniques, químiques, físiques i tecnològiques, té un paper vital en el vast món del domini metàl·lic.
Sovint s’escullen metalls per a les seves propietats mecàniques.
Força: És la quantitat de força que pot manejar un metall. Per exemple, l’acer d’alt carboni és conegut per la seva força impressionant.
Ductilitat: la capacitat d’estirar sense trencar -se. Els metalls com el coure són altament dúctils, perfectes per al cablejat.
Duresa: la resistència al rascat o a la doblecció. L’acer a l’eina, amb elements com Tungsten, és increïblement dur.
Les propietats químiques dels metalls determinen la seva longevitat i seguretat.
Resistència a la corrosió: metalls com l’acer inoxidable resisteixen el rovell i la corrosió, cosa que els fa ideals per a estris de cuina.
Reactivitat: alguns metalls, com l’alumini, reaccionen amb l’aire per formar una capa protectora, impedint una corrosió més.
Les propietats físiques influeixen en com s’utilitzen els metalls en aplicacions pràctiques.
Densitat: els metalls més pesats com el plom són densos i s’utilitzen per blindatge de radiació, mentre que el titani és lleuger i fort, adequat per a l’aeroespacial.
Conductivitat tèrmica i elèctrica: els metalls com el coure i la plata condueixen la calor i l’electricitat de manera eficient, crucial en components elèctrics.
Les propietats tecnològiques afecten la manera de manipular i utilitzar els metalls en la fabricació.
Maxeca: es refereix a la facilitat que és tallar i donar forma al metall. Els aliatges d'alumini són coneguts per la seva bona maquinària.
Soldabilitat: els metalls com l’acer baix en carboni són més fàcils de soldar, fent -los populars en aplicacions de construcció i industrials.
La duresa dels metalls és un atribut crucial, que indica resistència a la deformació i al desgast.
Prova de duresa de Brinell: utilitza un sagnat de boles d'acer. Comú per provar metalls més suaus com l’alumini.
Test de duresa de Rockwell: mesura la profunditat de penetració sota càrrega. S'utilitza per a diversos metalls.
Vickers Test: utilitza un sagnat de piràmide de diamant, adequat per a materials prims i zones petites.
La força és vital per determinar com es produirà un metall sota estrès.
Força de rendiment: l’estrès a la qual un metall comença a deformar -se plàsticament. Important per triar materials per a la construcció.
Resistència a la tracció: la tensió màxima que pot suportar un metall mentre s’estira o s’estira. Els metalls d’alta resistència a la tracció com alguns acers d’aliatge s’utilitzen en aplicacions d’estrès alt.
Aquestes propietats són crucials en aplicacions on la flexibilitat i la durabilitat són clau.
Allargament: una mesura de la ductilitat, cosa que indica quant es pot estirar un metall abans de trencar -se.
Resistència a l’impacte: la capacitat d’un metall d’absorbir l’energia i deformar -se plàsticament sense fracturar -se. Els metalls com el ferro forjat, coneguts per la seva duresa, s’utilitzen en aplicacions que requereixen resistència a l’impacte.
Algunes aplicacions requereixen metalls amb propietats especialitzades.
Resistència a la calor: metalls com el tungstè i els aliatges de níquel mantenen la força a temperatures altes, essencials per a forns aeroespacials i industrials.
Resistència a la radiació: Alguns metalls com el plom s’utilitzen per blindar de radiació a causa de la seva alta densitat i capacitat d’absorbir la radiació.
Comprendre les propietats de metalls com la duresa, la força, la plasticitat i els atributs especialitzats com la resistència a la calor i la radiació és fonamental en la seva aplicació a diverses indústries. Des de la prova de Brinell per determinar la duresa de l’alumini fins a l’ús del tungstè en entorns d’alta temperatura, aquestes propietats defineixen la utilitat i la funcionalitat dels metalls en la fabricació industrial i més enllà. Cada metall, amb el seu conjunt únic de característiques, té un paper fonamental en l’avançament de la tecnologia i les aplicacions industrials.
El camp de la fabricació de metalls està evolucionant contínuament, incorporant tecnologies avançades per millorar la precisió i l'eficiència.
Tall i soldadura per làser: aquests mètodes ofereixen una precisió inigualable, ideal per a dissenys complexos i complexos.
Sistemes automatitzats i robòtics: aquests sistemes augmenten la productivitat i redueixen l’error humà en tasques repetitives.
De cara a endavant, el futur de la metall és emocionant amb l’arribada de les noves tecnologies.
Impressió 3D: Revolució de la fabricació permetent construir peces de metall complexes per capa.
Materials intel·ligents: metalls que poden canviar propietats basades en estímuls externs, obrint portes per a aplicacions innovadores en diverses indústries.
La sostenibilitat s’està convertint en un focus clau en la indústria del metall.
Processos ecològics: Reduir l’impacte ambiental de la producció de metalls mitjançant processos més nets i fonts d’energia renovables.
Reciclatge: els metalls són altament reciclables i l’augment de les taxes de reciclatge és un objectiu important per reduir els residus i conservar els recursos.
El treball de metall és un camp en constant evolució, amb noves tecnologies com el tall làser i la impressió 3D que empenyen els límits del que és possible. A mesura que mirem el futur, les tendències com els materials intel·ligents prometen revolucionar la indústria encara més. Al mateix temps, és fonamental un focus en la sostenibilitat en la producció i el reciclatge per garantir que la indústria del metall continuï prosperant sense perjudicar el planeta. Aquestes innovacions no són només transformar la manera de treballar amb metalls; Estan configurant el futur de la fabricació i la tecnologia.
Els aliatges d'alumini són populars per la seva lleugera i força. Les diferències clau inclouen:
Sèrie d’aliatge: basat en elements afegits, com el coure, el magnesi o el silici, que afecten propietats com la resistència i la resistència a la corrosió.
Aplicacions: variades des de les estructures d’avions (aliatges d’alta resistència) fins a les llaunes de begudes (aliatges malebles).
El llautó i el bronze són aliatges de coure, però tenen diferències diferents.
Brass: una barreja de coure i zinc. S'utilitza en instruments musicals i articles decoratius per a les seves propietats acústiques.
Bronze: coure i llauna, coneguts per la seva resistència i la seva resistència a la corrosió. Comú en escultures i coixinets industrials.
Aquests metalls s’utilitzen àmpliament, però tenen característiques diferents.
Acer inoxidable: un aliatge de ferro, conegut per la seva resistència a la corrosió. Més pesat que l’alumini però molt fort.
Alumini: lleuger i amb bona conductivitat. Menys fort que l’acer inoxidable, però no s’oxida.
Comprendre la diferència entre aquests tipus de metall és clau en la selecció de materials.
Metalls ferrosos: contenen ferro. Magnètic i propens al rovell, però molt fort (per exemple, acer).
Metalls no ferrosos: no contenen ferro. No magnètic i més resistent a la corrosió (per exemple, alumini, coure).
El mecanitzat CNC requereix metalls que puguin suportar el procés.
Metalls adequats: inclouen alumini, llautó i acer inoxidable, conegut per la seva maquinària i força.
Consideracions: la selecció de metalls depèn de les propietats desitjades del producte final, com la duresa o la resistència a la corrosió.
Hem explorat una àmplia gamma de metalls, cadascun amb propietats i aplicacions úniques. Des de metalls ferrosos com l’acer i el ferro, coneguts per la seva força i durabilitat, fins a metalls no ferrosos com l’alumini i el coure, apreciats per la seva resistència a la corrosió i la seva conductivitat elèctrica. Hem vist com els aliatges com el llautó i el bronze combinen el millor dels metalls diferents, i com els metalls nínxols com el titani i el tungstè tenen un paper crucial en indústries especialitzades.
Els metalls, en totes les seves formes diverses, són més que materials; Són el fonament de la civilització i la tecnologia modernes. Des de l’acer dels nostres edificis fins a l’alumini dels nostres avions, els metalls configuren el nostre món de maneres innombrables. A mesura que mirem el futur, el paper dels metalls en la indústria i la tecnologia només creixerà, impulsat per la innovació i el compromís amb la sostenibilitat. El viatge pel món dels metalls és una aventura en curs, que promet nous descobriments i avenços amb cada dia que passa.
Team MFG és una empresa de fabricació ràpida especialitzada en ODM i OEM comença el 2015.